Instal·lació vídeo-fotogràfica de dimensions variables, 2010.
No fa massa, em vaig assabentar que un familiar, un oncle avi per part de mare, havia mort al front de guerra de la Noguera Pallaresa l’any 1938 amb només divuit anys. El seu cadàver no es va recuperar mai i això el convertia en un desaparegut. M’havien posat de nom Josep en record seu. El meu avi matern Joan, o sigui el seu germà, va insistir per què fos així. En Joan, no feia pas massa temps que encara tenia que personar-se periòdicament a la Guàrdia Civil com expresoner. Havia complert tres anys de presidi, a la presó de Mataró, dels dotze als quals l’havien condemnat per “Auxilio a la Rebelión”. Per aquesta raó, no li va ser gens fàcil aconseguir el primer permís per poder anar a visitar a l’altre germà, Francesc, a l’exili francès. Concretament a Villefranche-de-Rouergue, on havia anat amb un batalló de treball desprès de passar pel camp de concentració de Saint-Cyprien Plage, al costat d’Argelès-sur-Mer.
Havia escoltat i llegit moltes històries sobre la guerra civil però no va ser fins aquest moment, reconstruint les vides dels tres germans, que vaig tenir plena consciència de les seves conseqüències. La mort, la repressió i l’exili dels meus familiars representaven les tres formes d’acabar una guerra per part dels vençuts i això tenia incidència directe sobre la meva vida i el meu caràcter. Una guerra que nosaltres no vàrem viure però que tenim el compromís de no oblidar. Una història que els nostres pares no varen gosar ni a recordar. Una memòria que ha estat segrestada durant molts anys pels vencedors. El control sistemàtic d’aquesta i el silenci provocat per la por han estat la seva principal victòria.
El projecte Postdata vol ser un modest exercici de recuperació de memòria familiar i al mateix temps un homenatge els que varen patir les conseqüències de la guerra. Una metàfora de la continuïtat de les idees, de la forma de pensar i de viure que ells representaven.
Els documents reals recuperats i la descripció objectiva dels fets ens remeten a la legitimitat de la memòria. Però son les imatges les que volen traspassar l’emoció de tornar als paratges on varen succeir els fets, per la via d’una experiència, el malestar d’un record i la seva reinterpretació encarnada en una acció. Un malestar persistent, aparentment epidèrmic, però portador d’un desassossec compartit i sostingut en el temps.
Mort. 1938.
Puig de l’Anell, Muntanya de Sant Corneli. Tremp, Pallars Jussà.
Carta de defunció i desaparició de 1940.
Fotografia retro-il·luminada de 150×50 cm. i monitor amb vídeo loop.
Relat oral de Manel Gimeno (La Pobla de segur)
Repressió. 1939-1943.
Antiga presó de Mataró, Barcelona.
Certificat d’alliberament condicional de 1943.
Fotografia retro-il·luminada de 105×70 cm. i monitor amb vídeo loop.
Relat oral de Margarida Colomer (Argentona)
Exili. 1939-1984.
Camp de concentració de Saint-Cyprien, Sud Roussillon, França.
Cartilla de internament de 1939.
Fotografia retro-il·luminada de 90×50 cm. i vídeo projecció amb loop.
Relat oral de Jordi Font (Banyoles)
Agraïments: Jean Pierre Alsina, Maria Luisa Alsina, Maria Rosa Alsina, Pepita Alsina, Anna Camps, Margarida Colomer, Jordi Font, Susana Giménez i Manel Gimeno.
Edició de vídeo: Rafa Ruiz, Can Xalant, Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró.
Imatges de l’exposició a Ca l’Arenas de Mataró
